Forn i pastisseria Can Panxeta

Mestres artesans

Com a artesans, el nostre objectiu des de que el nostre rebesavi Francesc Marroig i Ferrer va obrir l’any 1852, ha estat intentar d’assolir sempre la màxima qualitat possible en tot el que feim.

Nosaltres, Can Panxeta, no venem “productes”, al contrari, feim, elaboram, “articles” per a menjar. Cercam alimentar i, al mateix temps, fer gaudir de l’acte d’alimentar-se.

La recompensa emocional que l’artesania atorga amb la consecució de l’habilitat del seu ofici és doble: l’artesà es basa en la realitat tangible i es pot sentir orgullós de la seva feina. Per poder arribar a aconseguir aquest objectiu, el nostre besavi Antoni Marroig i Alcover, va enviar el seu fill Francesc Marroig i Oliver a perfeccionar l’ofici de forner i pastisser a una afamada pastisseria de Barcelona, a fi de que, a la seva tornada, pogués aplicar tot el que hagués aprés a més del que se li havia llegat per tradició familiar.

Pel defensor de la qualitat absoluta que hi ha en tot artesà, cada imperfecció és un fracàs. És un conflicte entre el fer les coses bé o simplement fer-les.
Recordem que ja els antics romans pensaven que el treball que es fa amb les mans pot desvetlar moltes coses de l’ànima de qui ho fa.

El coneixement artesà té com a fonaments tres habilitats bàsiques: la de localitzar, la de indagar, i la de desvetlar. La primera implica donar concreció a una matèria; la segona, reflexionar sobre les seves qualitats; la tercera, ampliar el seu significat.

Les millores que el nostre avi Francesc Marroig va introduir es varen basar en millorar el procés artesà, però sense perdre de vista que l’artesania és fonamentalment un treball manual, on la ma és la prolongació del cervell. La màquina ha d’estar al servei de l’artesà, fent les feines més rutinàries i/o feixugues, però aquest ha de dominar tot el procés d’elaboració, ja que, com deia Immanuel Kant “la ma és la finestra del cervell”.

Pels bons artesans, les rutines no són estàtiques, evolucionen, i els artesans progressen. L’orgull del propi treball resideix en el cor de l’artesania com a recompensa de l’habilitat i el compromís, ja que es centra en objectes en si mateixos i en pràctiques impersonals, depèn de la curiositat,tempera la obsessió, orienta l’artesà cap a fora.

L’home, en el treball, es pot veure enriquit per les habilitats i dignificat per l’esperit de l’artesania, perqué el que més enorgulleix a un artesà, és el desenvolupament de les habilitats.

Per això la simple imitació  no produeix una satisfacció perdurable; l’habilitat ha d’evolucionar; la pràctica encarna en nosaltres i fa que l’habilitat es fongui amb el nostre ésser. La lentitud del temps artesanal permet el treball de la reflexió i de la imaginació, el que resulta impossible quan es pateixen pressions per a la ràpida obtenció de resultats. La maduresa implica molt de temps; la propietat de l’habilitat és duradora.

I, com a acomiadament, un vell elogi de l’artesania. És un poema homèric dedicat a Hefest, el deu grec patró dels artesans:


A Hefest, famós per la seva indústria, canta, Musa de veu sonora, el que, juntament amb Atenea, la d’ulls d’òliba, oficis il.lustres va ensenyar als homes que habiten sobre la terra, els quals abans vivien dins coves com els animals. Però ara, havent aprés oficis gràcies a Hefest, famós pel seu enginy, amb benestar, en tant es succeeixen els anys, la seva vida passa sense cap ànsia, a les seves pròpies cases.

Cronologia del forn i pastisseria Can Panxeta

El malnom "Can Panxeta" prové de la rebesàvia Teresa Alcover i Casesnoves, ja que era el malnom de la seva família.

1ª generació:

Data: 1852-1890.
Nom: Marroig Pastisseria.
Titulars: Francesc Marroig i Ferrer/ Teresa Alcover i Casesnoves
Lloc: 4, carrer de la Séquia den Pacó (carrer de Bauçà).
Antiga Fàbrica “Xocolates Seguí”.

2ª generació:

Data: 1910-1919.
Nom: Forn des Pont.
Titulars: Antoni Marroig i Alcover/ Mª Magdalena Oliver i Oliver.
Lloc 1: carrer des Pont (actualment desaparegut davall el Torrent Major). Antiga “Botiga des Pont”.
Data: 1919-1931.
Titulars: Mª Magdalena Oliver i Oliver/ Francesc Marroig i Oliver/ Mª Magdalena Bennàssar i Frontera.
Lloc 5: Plaça dets Oms (Plaça de sa Constitució).
Antiga “Botiga Can Ferran”.

Bicicleta repartir pa

3ª generació:

Data: (1931-1978).
Titulars: Francesc Marroig i Oliver/Maria Magdalena Bennàssar i Frontera.
Lloc 1: carrer de la Rectoria. (Es Cantó de sa Mar).
Nom: Marroig- Can Panxeta.

4ª generació:

Data: 1978-1989.
Titulars: Mª Magdalena Marroig i Bennàssar/ Joan Bauçà i González.
Lloc 3: carrer de La Rosa (carrer del vicari Pastor).
Antiga “Posada de Can Poma”.

5ª generació:

Data: 1989-…
Titulars: Bernat Bauçà i Marroig/ Cecília Socies i Ensenyat.
Lloc 3: carrer de La Rosa (carrer del vicari Pastor).
Antiga “Posada de Can Poma”.

Totes les localitzacions anteriors a l’any 1978, eren en règim de lloguer. A partir del dia 1 de gener del 1978, varem tornar a la casa familiar, per via materna, de Can Poma.
Fonts:

  • Arxiu Municipal de Sóller”. A càrrec de l’arxiver Antoni Quetglas Cifre, Doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears.
  • “Arxiu de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera”.